Passant l’estona per internet, he trobat un article sobr eel concert a Barna del 2001, i m’ha fet gràcia pel que pensava el paio que va fer l’article, que si són sutre si anitiquats, la tipica imatge que és té del grups suecs.

’Roxette’

Aquella Suècia petarda

Pep Blay

Roxette. Palau Sant Jordi. Barcelona, 24 d’octubre del 2001

Feia set anys que els Roxette no trepitjaven el Sant Jordi, i tot i que van registrar poc menys de mig aforament, la intensitat amb què el públic va viure el concert va ser el d’un ple absolut. Des del començament, les 7.500 persones que, segons l’organització, trepitjaven el recinte, es van rendir als grans èxits de la parella sueca Per Gessle i Marie Fredriksson.
La cantant, vestida de cuiro de dalt a baix, va abandonar la jupa a la segona cançó disposada a suar la cansalada. Hiperenèrgica i comunicativa, va saludar amb un “Bona nit, Barcelona” en català. El recital va ser una successió de hits entre els quals s’amagaven puntualment les noves cançons del disc Room Service. Amb un llenguatge més pop (fins i tot rock), van deixar de banda anteriors flirtejos amb el dance i el techno. La pantalla gegant que presidia l’escenari escopia imatges d’un gust “diferent”. Costava d’encertar de quin pamflet d’agència de viatges devien haver tret una parella amb banyador fent-se petons, uns núvols de magazín d’Iberia i mars d’anunci d’after shave, o de quina versió adulta dels Teletubbies van sortir els ninos que saltaven a la pantalla. A més d’aquestes excentricitats plàstiques, sorprenia la doble bateria de la formació, amb tots els músics vestits amb un look entre la New Wave i el kitsch.
Però els Roxette són així, i s’ha de reconèixer que, pel bo i pel dolent, són inconfusibles. I per això desperten passions. Cançons com Dressed for Success, Listen to Your Heart, It Must Have Been Love (de la banda sonora de Pretty Woman), Sleeping in my Car, Wish I Could Fly i Joyride, per posar només uns exemples, van mantenir un continuat clímax durant una hora i tres quarts. Marie i Per es van atrevir fins i tot a cantar alguns temes a pèl, només amb una guitarra acústica, davant de tot el Palau il·luminat, com a demostració de força i per deliri dels fans. I als bisos, no hi va faltar, acompanyat d’una espectacular pluja de confeti per tot el recinte, l’inefable The Look.
Gràcies a Roxette, la flama de l’horteritat made in Sueden que van difondre a tot el món els llegendaris Abba ja té continuïtat fins entrat el segle XXI. I si aquells van triomfar amb la fórmula de doble matrimoni, Per Gessle i Marie Friediksson han demostrat que amb una sola parella és menys complicat sobreviure a l’èxit. I sense passar per Eurovisió, un festival en què no hi ha dubte que amb qualsevol cançó del seu repertori arrasarien.
Perquè el secret continua sent el mateix: melodies que enganxen, arranjaments poppy, algun joc de veus entre la parelleta i un glamur molt (però molt) particular. Ah, i uns ritmes senzills i molt fàcils de seguir que conviden a moure el cul. Per això cap festa que vulgui presumir d’autènticament petarda no pot obviar, com a mínim, un dels hits de Roxette.